Toca dir adéu...

Aquí acaben les entrades de les assignatures de GTIC i COED. Ha estat interessant cursar aquestes dues assignatures. GTIC, tot hi haver fet informàtica cursos anteriors, ha estat una assignatura ben diferent, on hem après a dominar programes que ja coneixíem però que no els utilitzàvem amb totes les seves possibilitats, i a més a més hem conegut un munt de programes, aplicacions i llocs web nous que ens serviran a tots nosaltres i als nostres alumnes en el món de l'educació.

COED ha estat una assignatura, al principi, una mica desconcertant. Era una assignatura que mai ningú havia cursat però que alhora tots havíem fet. Amb això em refereixo a que ha estat una assignatura on hem reforçat aspectes de la parla i del discurs, per exemple, que tots coneixíem però que mai havíem parat suficient atenció. Ha estat una assignatura que de ben segur ens ha ajudat sobretot a fixar-nos en aspectes com la nostra vocalització i pronúncia i en altres com el nostre discurs.

En general, han estat dues assignatures noves que segur que els hi podrem treure molt de suc més endavant. 

I per acabar, tot i haver dit que aquesta seria la meva última entrada, vull donar a saber que només ho serà temporalment. Més endavant, al començament de les noves matèries, és molt probable que hi torni a publicar les coses més interessant i rellevants.

Espero que el meu blog i totes les entrades que hi ha en ell us hagin agradat i hagin estat d'ajuda.

Fins aviat!!

Ana Pastor, bona comunicadora

Avui hem fet la presentació del treball El bon comunicador. El meu grup format per la Irene, la Claudia, la Marina, la Mar i l'Esther, vam escollir com a comunicadora a l'Ana Pastor. Ella és una periodista que actualment treballa a El Objetivo del canal La Sexta. 

La vam escollir per la seva trajectòria professional, i en concret pel premi que va rebre al 2012, Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l’any.

La nostra conclusió final, ha estat que Ana Pastor és una bona comunicadora per:

• En cap moment es mostra nerviosa.
• Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
• Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
• A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
• Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.

Tot i això, hem trobat alguns aspectes que caldria millorar com ara donar més activitat a la xarxa del Facebook, ja que actualment és una eina que s'utilitza molt. Per tant, de la mateixa manera que utilitza amb constància el Twitter, creiem que també ho hauria de fer amb el Facebook i el seu bloc.

Us adjunto aquí el link del Site on hem publicat tot el seguiment: Cliqueu aquí

Ha estat interessant fer aquest treball, el fet de seguir a una persona coneguda pels mitjans i fixar-te en el que fa bé i els seus errors, crec que ens ha fet aprendre moltes coses i conseqüentment, fixar-nos més d'ara en endavant. 

Pronunciar correctament

A la classe de COED, després de recitar els poemes que faltaven, hem fet una activitat que consistia en pronunciar paraules amb la "ll". Hem començat col·locant-nos en dues bandes, una era la banda on es col·locava la gent que es pensava que la pronunciava bé, i l'altre era la banda contrària. Finalment, en veu alta, cadascú anat dient les diferents paraules i hem valorat si aquesta persona ho feia bé, malament, o si ho feia ni be bé ni malament. Així, al acabar la classe hi havia gent en tres bàndols, els que s'havien fer-ho, els que no, i els que depenent de la paraula ho feia bé i amb una altra no tant. 

Al acabar la classe, hem parlat de la importància de saber parlar correctament, i més sent futurs mestres. Cal que ens esforcem per pronunciar bé, per tal de no transmetre conceptes erronis als nostres alumnes. 

Per acabar, us deixo el link d'un article que parla sobre un professor d'universitat australià que va aprendre a parlar català i a pronunciar-lo correctament escoltant a Lluís Llach. Cliqueu-hi si teniu curiositat! Clica aquí

És el que diu un amic meu - Miquel Martí i Pol

Avui ha estat el segon dia que a classe de COED hem recitat poemas de diferents autors. Els autors que més han sortit avui han estat Joan Maragall i Miquel Martí i Pol.

Aquí us deixo el que he recitat junt amb una companya, la Laia Costa. Nosaltres dues vam escollir fer aquest poema, ja que per a totes dues aquest autor, Miquel Martí i Pol, és un gran referent pel que fa a la poesia catalana. A més a més, consultant la seva antologia, va ser un  poema que especialment ens va agradar ja que et transporta a l'estiu i a un lloc tranquil, vora mar. 

Ha estat una activitat molt interessant, ja que de mica en mica, amb activitats d'aquest tipus, anem perdent la vergonya a parlar en públic i anem millorant les nostres habilitats com a comunicadors. També crec que ha ajudat a exercitar la nostra memòria i a escoltar als altres. 

Do you spreche...?

Aquest dimarts he presentat juntament amb la meva companya Laia Costa, el nostre treball d'entitat i territori. 

Vam parlar sobre els viatges a l'estranger per aprendre una nova llengua. Vam escollir aquest tema ja que és una cosa que ens ha marcat molt i després d'haver tingut aquesta experiència ens ha fet créixer com a persones. 

He trobat molt interessant fer un treball d'aquesta mena, ja que és una cosa que tu domines, ja que ho expliques des d'un punt personal. Alhora crec que el fet de ser tant personal, puc haver ajudat a molta gent a treure's la por i a provar de tenir una experiència d'aquest tipus. 

Us l'adjunto aquí per si esteu interessats en veure'l!

            

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Un text ha de tenir una estructura - CONVENCIÓ, PACTE. Tots sabem que el text o la conferència seguirà una estructura.

• Estructura del discurs

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius. 5-10% aprox.
2. Desenvolupament: es transmet la informació en un ordre lògic. (Comunicar i compartir). 80-90% aprox.
3. Conclusió: síntesi final i tancament del discurs. (Agafar les idees, la introducció i el desenvolupament i fer un breu resum). 10% aprox.

L'atenció del públic al començament de la conferència/discurs és màxima, després va pujant i baixant fins que els espectadors detecten que arriba el final. Al final tornen a pujar el seu nivell d'atenció.

Aquestes variants en l'atenció depenen de les estratègies de l'orador.

1) Introducció. "Allò que comença bé ja està mig acabat"

- El públic capta l'atenció i hi ha expectació

- L'orador aporta recursos en un moment d'inseguretat, a l'inici de cada intervenció.

El públic ja ve predisposat a escoltar, però si hi ha un bon començament, ja et poses el públic a la butxaca.

• Fórmules introductòries

1. Breu comentari sobre el títol del tema
2. Presentació d'objectius
3. Presentació del guió 
4. Preguntes (per anticipar-se)
5. Lectura mental. Formular preguntes que hipotèticament té l'auditori. En boca de l'orador, formular les idees preconcebudes. 
6. Documentar. Mostrar alguna noticia senzilla o exemple sobre el tema que parlaràs. 
7. Afirmació provocadora
8. Anècdota

Quant més provocadora sigui la introducció, més èxit pot tenir un discurs. De totes maneres és una aposta molt arriscada. 

2) Desenvolupament. Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Pot ser un discurs per:

• Informar - estructura descriptiva/cronològica
• Convèncer - estructura inductiva o SAP 

Cal fer servir recursos per captar l'atenció del públic: humor, exemples, anècdotes... És important trobar el punt mig entre l'humor i la serietat.

3) Conclusió. 

• Tanca el discurs
• Sintetitza les idees bàsiques
• Deixa una bona impressió a les persones que ens han escoltat. Si una persona et cau simpàtica, el missatge és més ben rebut.
• Efecte determinat en la fixació de continguts. Allò que diguem o deixem de dir, serà el que determini al públic. 

- Fórmules de tancament:

• Repetir la introducció, connectar amb aquesta.
• Resumir els punts principals
• Invitar a l'acció
• Anunciar un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar els sentiments, intentar arribar a la part emocional del públic. 

Per tant, la classe d'avui ens ha servit per a profunditzar la estructura del discurs. Per això, hem de tenir clar que aquest està dotat per: Introducció, desenvolupament i conclusió.

Textos de comunicació

A classe de COED hem analitzat uns texts sobre la comunicació. Cada grup tenia un de diferent sobre diferents aspectes d'aquesta. Us deixo les idees generals que hem extret de cada text:

Una paraula val més que mil paraules

• Demana l'harmonia i l'equilibri sense perdre la importància de la parla. Per tant, la imatge és inferior a la parla.

Escoltar i sentir

• Parla sobre la diferència entre aquestes dues accions. Escoltar implica estar atent. Sentir significa que el so no entra dins el teu cos, no l'interioritzes, ja que no estas prenent cap tipus d'atenció.

Fer silenci

• Escoltar implica fer silenci. Per tal d'escoltar cal deixar de pensar en nosaltres i pensar en l'altra persona. Quan s'escolta a un altre, aquest es sent satisfet i s'enforteix la relació amb l'altre.

Gramàtiques del silenci

• La comunicació no verbal, és a dir, la gesticulació, és molt important per a una conversa amb una persona. Aquesta és la mirada, la veu, etc.
• Avui dia la comunicació verbal està més valorada que la no verbal, però és menys important.
• Tots tenim cert gestos que ens identifiquen.
• El silenci també el podem considerar una altra via de comunicació, ja que amb aquest també ens podem comunicar, però a partir d'altres canals. 

Regal de la comunicació

• Harmonitzar és tenir les emocions al punt, a la mida justa per si els infants necessiten aquestes emocions. No s'ha de ser dependent de les noves tecnologies. 

Un tramvia anomenat text

• El tramvia és el text, el passatger el missatge. 
• Ens parla d'emissor, receptor, codi, canal, context, missatge. Poden haver-hi també interferències de sons exteriors. 
• La llengua oral pot tenir confusions, al contrari de l'escrita. Comunicar vol dir posar en comú i una mala comunicació crea mal entesos. 

Penso que és molt important tenir presents els aspectes més importants de la comunicació, ja que cal tenir-los sempre en compte degut a que ens comuniquem constantment i intercanviem molta informació, idees i emocions. 

Deixo aquí un petit quadre on queda plasmada la idea bàsica de comunicació:

Extret de: http://www.monografias.com/trabajos95/comunicacion-oral-aspecto-esencial-desarrollo-clases-idioma-ingles/comunicacion-oral-aspecto-esencial-desarrollo-clases-idioma-ingles.shtml

Decàleg del llenguatge oral

Un cop hem llegit i resumit el llibre "Com parlar bé en públic", tota la classe, en conjunt, hem el·laborat on es troben els punts més important a l'hora de parlar en públic. Són aquests:

1. Controlar els nervis. Cal aconseguir evitar els tics nerviosos, hem d'acceptar que estem nerviosos. No és aconsellable amagar-se rere de la taula. La respiració ha de ser profunda i calmada per tal de relaxar-nos.
2. El guió, és fonamental. Cal que aquest estigui ben estructurat, ja que és la "carcassa". És aquella eina que solament és per a tu. Ha de tenir les idees principals i les secundàries, no s'ha de confondre amb paraules. A més a més, cal sempre tenir en compte el temps i les condicions del públic (edat, sexe, etc.).
3. Domini de la llengua, correcció lingüística, vol dir riquesa lèxica. 
4. Cal que el discurs sigui clar, concís i breu. S'ha d'utilitzar frases curtes i actives, seguint un ordre lògics de les idees.
5. Objectiu clar. Poden haver-hi molts objectius dins d'un mateix discurs, però TOTS, giren al voltant d'un.
6. Feedback. L'orador actua segons la reacció del públic. Cal que en tot moment es miri al públic, així es capta la seva atenció (RETROALIMENTACIÓ). S'aconsella tenir sempre exemples sota la màniga per si al públic no els hi agrada els que els hi dones.
7. Posició del cos, mostrar-lo sencer. No ens hem d'amagar, creuar els braços, etc. Hem d'ensenyar les mans, la cara i els ulls. També és important tenir els peus alineats i separats, que indiquen seguretat i confiança.
8. Control de la veu. La veu és un instrument per a comunicar-nos, un tret d'identificació per a nosaltres. Pels mestres també és un vehicle a través del quals es comuniquen i un instrument. Tot i ser un instrument molt important, és fràgil. Control de la veu vol dir: (4V). Entonació, volum i intensitat, Velocitat, Vocalització i articulació i actitud. 
9. Estructura. (Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat). Aquell que vol transmetre una idea, l'ha d'anar repetint varies vegades. El llenguatge oral no és efímer, no es pot gravar, a mesura que repeteixes es va quedant).

Fer aquest decàleg a classe ens ha estat molt útil, ja que és una eina que la podrem utilitzar en qualsevol moment que haguem d'exposar algun tema i aprofitar per millorar les nostres habilitats com a comunicadors. 

Us recomano a tots els que us interessi que llegiu el llibre "Com parlar bé en públic" - Joan Rubió i Francesc Puigpelat.

(falta l'últim punt del decàleg, pendent de finalitzar a classe).

El llenguatge audiovisual i digital

1:

La imatge és universal, creiem que tots sabem veure i escoltar. A la televisió tots creiem que ho estem veien tot, però en realitat no sabem quan són els canvis de càmera, per exemple.

A classe ens han posat un vídeo on deixar veure els trucs que utilitza la televisió per               l'audiència i tota la manipulació de plans. 
Per saber tot això es requereix un aprenentatge de la "lent". Aquesta lent és la que                 selecciona la realitat. Per tant, això vol dir que sabem interpretar la imatge que veiem             però no la realitat, cal aprendre cada codi.

2:

L'educació dels medis: - família

                                                         responsabilitat d'educar a l'audiència

                                        - escola

Pel que fa als nens i als joves, cal que entenguin que la seva educació està "mediada", perquè ells interaccionen amb la pantalla.

Si a casa hi ha un clima de poca comunicació, els nens miraran més la televisió, usaran més tot tipus de xats... Per tant, tot el que passa a casa té incidència en la interacció.

A l'escola, el mestre també cal que actuï preguntant als nens que fan en el seu temps lliure, que veuen per la televisió, etc.

En quant als medis de comunicació, cal que sàpiguen que tenen una gran responsabilitat, perquè encara que no ho vulguin o no sigui la seva intenció, eduquen. 

3:

En el món dels professors i els mestres cal recordar que tot el que va relacionat amb imatge és un suport complementari. No se'ls hi ha de donar molt de valor, i cal considerar-los de segona mà.

Els nens no tenen consciència del que suposa la lògica digital i audiovisual, sembla que tot els hi sigui instrumental.

No és el mateix el llenguatge per ensenyar de manera presencial que digital.

• El discurs del professor va directe a la capacitat cognitiva.
• El suport audiovisual toca els sentiments, entra pels ulls, l'oïda i crea un missatge mental i emotiu, el qual sovint no ens n'adonem. 

4:

A l'escola s'ha de fer una alfabetització de competències comunicatives mínimes per interectuar adequadament amb els medis, s'ha de desenvolupar una pedagogia per actuar en el camp dels mitjans. 

L'autodidactisme mai és suficient, té certs límits, cal l'ajuda dels especialistes.

Les noves generacions tenen menys resistència i la ment més oberta a rebre comunicació i adaptar-se als avenços.

S'ha de tenir clar quines competències són les que s'han de desenvolupar per saber si estem alfabetitzats.

A continuació us adjunto els vídeos que hem vist a classe per tal de poder fer tot aquest anàlisi.

La classe d'avui ha estat molt interessat ja que hem tocat un tema que mai havia tractat, a més el suport dels vídeos ensenyat-nos aquest anunci, ens han fet veure una molt bona exemplificació.

Per tant, cal analitzar bé tot el que veiem a la televisió i sobretot dedicar temps als infants i controlar i explicar les coses que veuen per aquesta. 

Per acabar, us deixo el vídeo de Guillermo Orozco (extret de Edu3.cat), on parla de l'educació en comunicació audiovisual.

Què és poesia?

Avui a la classe de COED, hem treballat la poesia. 

- La poesia és el sentit que li atorgues a partir de les paraules.
- Per P.Valery, la poesia és un dubte prolongat entre el so i el sentit.

Per tant, en un poema hem de buscar les imatges que aquest construeix i ens ha de transmetre sentiments i emocions.


Després de parlar una mica sobre el significat de la poesia, tots hem pogut veure els diferents significats que te aquesta per a cadascú a través dels dibuixos que hem fet. 

Després de treballar durant tants anys la poesia a l'escola, mai me l'havien fet treballar d'aquesta manera. M'he adonat que cadascú té un punt molt subjectiu sobre el significat d'aquesta, és a dir, per a cadascú significa coses diferents. 

Per acabar, us deixo el meu dibuix sobre el que representa per a mi la poesia.

Aquesta és la Irene!

Avui a COED, hem simulat que la classe era una exposició d'un museu. Hem lliurat la descripció de la persona que cadascú havia escollit i hem penjat una fotografia d'aquesta.

Jo vaig escollir a la Irene Gorgojo i de totes les fotos que li vaig fer, vaig escollir una feta des de dalt i en blanc i negre. Vaig fer la següent descripció:

Mesura un metre seixanta nou, té el cabell castany i els ulls del color del cafè. Adora dormir, les lleganyes no marxen fins les 11 del matí.

És Lleó i com el seu horòscop indica és organitzada i necessita als seus amics. Aquest també esmenta la importància que es dóna als diners i la necessitat de gastar-lo, serà veritat?

És molt ordenada, té casi tot l'armari ordenat per colors. I és generosa com ningú. Li agrada passar el temps amb la seva família, fan moltes coses junts i els hi pot explicar qualsevol cosa.

 Els seus companys de pis li tenen respecte perquè de tant en quant els hi parla en somnis, diuen que els hi fa por trobar-la un dia a la porta de la seva habitació.

Té molts amics i li agrada passar el temps amb ells. Entre d'altres coses és una amant del cine i de la lectura. I el millor de tot és que sap cuinar!!

El seu futur? Mestre d'infantil, és clar! I home perfecte? Ben segur que és un home sobretot molt "sexy", romàntic, sincer i que l'ha faci riure.

Adora prendre el sol, però a la platja, mai es posaria unes xiruques per anar a caminar per la muntanya! I si estant a la platja es pot menjar un bon bistec, ja té el dia complet.

Puc verificar que ella és una noia molt alegre i que li agrada gaudir de totes les coses que li passen i viure els bons moments amb tots aquells que l'estimen, ella és la Irene.

Aquest exercici ha estat molt enriquidor, ja que ens ha fet apropar-nos a la gent nova que ens envoltarà durant molts anys. També m'ha ajudat a fixr-me més en el meu voltant i a profunditzar una mica en la descripció de la persona. 

El procés de composició escrita

El procés de creació d'una composició escrita és mental. A través dels protocols, s'estudia l'expert i el novell.
En el moment que els experts decideixen escriure un text, ja interactuen, no de manera lineal. 

Hi ha el problema retòric (no real), quan vius una situació amb necessitat de resposta és que tenim un problema. Dins d'aquest problema hi ha el tema, a qui parlaré i els nostres propòsits. A partir del problema ens plantejarem el tipus de text.


També hi trobem la memòria a llarg termini, on hi ha les vivències de la vida i la teoria.


Per tal de tenir una composició escrita exitosa, cal fer plans, redactar, revisar i tenir en compte la situació de comunicació i la memòria a llarg termini. S'ha de conèixer a l'audiència i les seves possibilitats per ta d'adaptar el text.
Sempre un cop redactat el text cal revisar-lo (adequació, coherència i cohesió), cal que sigui correcte.

Aquesta classe ha estat interessant, és molt important saber com s'ha d'escriure i quins són els aspectes que hem de tenir sempre més en compte que d'altres. D'aquesta manera, ens ajudarà quan estiguem escrivint a fixar-nos més en la situació de comunicació, per exemple.

Trets característics de la llengua oral formal

• Trets contextuals:

         - Caràcter no universal i aprenentatge escolar. No és espontani. És no universal perquè                  el llenguatge formal s'ha d'aprendre. És un aprenentatge escolar perquè el llenguatge                 oral formal caldria que s'aprengués a l'aula igual que l'escrit.

             Hi ha persones que el desenvolupen més fàcilment.

           

           - Acústica, efímera i produïda en temps real. És efímera perquè dura poc i produïdes en                   temps real, perquè les frases pròpiament dites les el·labores en el moment. 

        - Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. INTERACCIÓ.

          Context compartit perquè l'espai entre l'interlocutor i l'emissor és el mateix, és un                            avantatge que té la llengua oral per sobre de l'escrita, ja que permet una interacció.                      D'aquesta manera l'orador pot conduir cap a l'èxit el seu discurs.

• Trets textuals:

         - Formal i generalment monologada. És formal perquè segueix unes convencions                    socials, la situació marca aquestes convencions. I, és monologada ja que tot i els                          avenços tecnològics, sempre sol haver-hi un interlocutor i diversos oients, per tant,                      exposen i no dialoguen.

         - Iformativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Depenent de la persona i el                             context sempre és reserva un grau o un altre d'espontaneïtat. (Pel que fa al QUÈ diré i                 COM ho diré).

            - Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Es repeteix la                idea. És molt important el llenguatge corporal, la mirada, el volum, la intensitat de la                  veu... i amés els suports visuals.

• Trets lingüístics:

         - Paper fonamental dels trets suprasegmentals (aquells que aconsegueixen mantenir                 l'atenció, com són: la veu, el ritme, el to...)

         - Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts,                  el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 

         - Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Reocrdem que hi ha 5 nivells de la            llengua: la fonètica, la morfologia, la sintàxi, el semàntic i el pragmàtic.

Per tant, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que hem vist:

• Planificada
• De tema específic
• Generalment monologada
• Formal 
• De caire més informatiu que interactiu 

Així que té un caràcter intermig entre el llenguatge formal i l'escrit.


Crec que cal saber quins són els recursos que hem d'utilitzar a l'hora d'expressar-nos (exclamacions, repetició d'idees...) També són trets molt importants per a saber captar l'atenció del públic i tenir una part de la presentació guanyada.

Què és llengua i què és llenguatge?

Un dels temes que em tractat a la classe de COED ha estat la diferència entre llengua i llenguatge.

El llenguatge és un mitjà de comunicació. És la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments i emocions a un receptor o interlocutor. 

El llenguatge és més que un simple mitjà. És omnipresent, està present des de que naixem. 

• Elements per a una definició del llenguatge:

1. El llenguatge i l'organització de l'entorn. Agrupar elements, percepcions, desitjos... Fer categories. Reduir el món (l'organitza).         
2. El llenguatge i el pensament. (Vigokski, psicòleg de la conducta cognitiva). El llenguatge va lligat al desenvolupament de la intel·ligència. Pensem amb paraules.
3. El llenguatge i la memòria. El llenguatge és el suport de la memòria. És la narració dels fets, queda consolidat. Narra allò que vivim, constitueix la novel·la de la nostra vida. Quan narrem els fets, organitzem i pensem, això es consolida. 
4. El llenguatge i l'autoexpressió. Serveix per a dialogar amb nosaltres mateixos (discurs intern). Si dialoguem amb nosaltres mateixos, ens trobem.

• Llenguatge com a facultat humana

        -> Do universal dels humans. 

             (Noam Chonsky) 

1. Llenguatge Adquisition Divide (LAD). És una estructura interna de la llengua. Sense aquesta facultat no podríem parlar. 
2. Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir. (Hi ha que són més fàcils pels imputs que tens)
3. Es concreta en una "llengua".

La llengua. Sistema de signes orals propi d'una comunitat. Tots els elements d'una llengua estan organitzats entre si. Cadascú fa la seva funció, per això diem que és un sistema. Per a cada llengua hi ha una comunitat.

És un sistema organitzat en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents:

• Pragmàtic - discurs o text. (Entonació, pot canviar el sentit)
• Semàntic - oració o paraula (Que tingui significat)
• Sintàctic - sintagma (la unitat)
• Morfològic - morfema (la forma)
• Fonètic - fonema o so (cada llengua té uns sons propis i diferenciats)

Competència comunicativa

(Fer que "sí" amb el cap és només una convenció, té significat aquí, en canvi, en una altra cultura en pot tenir un altre).

Els bons comunicadors quan van a altres llocs, on la cultura és diferent, s'han d'informar primer. 

Components de la CC

4 tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística/gramatical. S'ocupa de: nivell fonològic, morfològic, sintàctic i nivell lèxic  i semàntic.
• Competència sociolingüística. S'ocupa de: situació dels participants (depèn d'on estiguis), propòsit de la interacció (tenir clar el propòsit) i normes i convencions de la interacció (educació, agrair la intervenció, etc.)
• Competència discursiva. COHERÈNCIA I COHESIÓ. S'ocupa de: cohesió de la forma i coherència (les idees no poden ser contraposades) en el significat.
• Competència estratègica. Comunicació no verbal i verbal. Compensa les deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavoreix l'efectivitat de la comunicació.

Penso que tot el que hem tractat a la classe de COED sobre l'àmbit de la comunicació és molt important. Queda palès que s'ha de tenir molt present els 4 apartats de la competència comunicativa per tal de ser correctes. Per tant, comunicar-se no és una acció que qualsevol ho pot fer correctament, ja que requereix un aprenentatge.

Aquí us deixo la fotografia d'un esquema que he trobat a Internet sobre aquest tema.

Extret de: http://p37-1iv-23lauramtz-proyectos.blogspot.com.es/2010/03/este-mapa-es-de-la-competencia.html

Com definim un bon comunicador?

A COED vam dedicar unes sessions a parlar quines característiques hauria de tenir un bon comunicador.

El que el públic valora d'un bon comunicador és la seva qualitat de veu (geu o agut), l'entonació, el ritme, la velocitat, la vocalització, el volum i la intensitat.

Un altre fet que fa que un discurs sigui més entenedor i clar és la gesticulació, tant del cos com de cara i mirada. Cal que aquest comunicador tingui clar l'objectiu del seu discurs i utilitzi un xic d'humor per tal de fer-lo més amè.

En quant a aspectes més formals, és molt important la correcció lingüística i la riquesa lèxica, és a dir, la fluïdesa verbal i escrita del comunicador.

Ha estat interessant treballar el que és un bon comunicador, ja que nosaltres a la llarga, com a mestres ho haurem de ser. Així que ara que ja ho sabem, només ens cal aplicar tot el que hem treballat.