Trets característics de la llengua oral formal

• Trets contextuals:

         - Caràcter no universal i aprenentatge escolar. No és espontani. És no universal perquè                  el llenguatge formal s'ha d'aprendre. És un aprenentatge escolar perquè el llenguatge                 oral formal caldria que s'aprengués a l'aula igual que l'escrit.

             Hi ha persones que el desenvolupen més fàcilment.

           

           - Acústica, efímera i produïda en temps real. És efímera perquè dura poc i produïdes en                   temps real, perquè les frases pròpiament dites les el·labores en el moment. 

        - Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. INTERACCIÓ.

          Context compartit perquè l'espai entre l'interlocutor i l'emissor és el mateix, és un                            avantatge que té la llengua oral per sobre de l'escrita, ja que permet una interacció.                      D'aquesta manera l'orador pot conduir cap a l'èxit el seu discurs.

• Trets textuals:

         - Formal i generalment monologada. És formal perquè segueix unes convencions                    socials, la situació marca aquestes convencions. I, és monologada ja que tot i els                          avenços tecnològics, sempre sol haver-hi un interlocutor i diversos oients, per tant,                      exposen i no dialoguen.

         - Iformativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Depenent de la persona i el                             context sempre és reserva un grau o un altre d'espontaneïtat. (Pel que fa al QUÈ diré i                 COM ho diré).

            - Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Es repeteix la                idea. És molt important el llenguatge corporal, la mirada, el volum, la intensitat de la                  veu... i amés els suports visuals.

• Trets lingüístics:

         - Paper fonamental dels trets suprasegmentals (aquells que aconsegueixen mantenir                 l'atenció, com són: la veu, el ritme, el to...)

         - Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts,                  el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 

         - Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Reocrdem que hi ha 5 nivells de la            llengua: la fonètica, la morfologia, la sintàxi, el semàntic i el pragmàtic.

Per tant, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que hem vist:

• Planificada
• De tema específic
• Generalment monologada
• Formal 
• De caire més informatiu que interactiu 

Així que té un caràcter intermig entre el llenguatge formal i l'escrit.


Crec que cal saber quins són els recursos que hem d'utilitzar a l'hora d'expressar-nos (exclamacions, repetició d'idees...) També són trets molt importants per a saber captar l'atenció del públic i tenir una part de la presentació guanyada.