Usos del PowerPoint

El PowerPoint és un programa dissenyat per a fer presentacions de diferents tipus: esquematitzades, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges.

Aquesta eina s'utilitza molt a l'escola, ja que per als professors és una eina molt útil per explicar algun tema o simplement per a interectuar amb els seus alumnes.

Una presentació de PowerPoint pot ser tradicional o creativa, tot i que sempre mantindran la mateixa estructura: crear diapositives on es puguin col·locar els objectes corresponent de la presentació. Normalment es recomana que una presentació d'aquestes tingui poc text per tal de no sobrecarregar les diapositives i evitar la distracció del receptor. Tot i així segons la finalitat de la presentació, aquesta pot estar dotada de més text o no. 

A part de l'extensió del text que pot haver-hi a cada diapositiva, també s'ha de tenir en compte els color que s'utilitzen tant pel fons com per l'escrit, ja que per exemple un fons negre amb lletres verdes pot resultar difícil de llegir degut a la intensitat d'aquest verd.

 Dins el PowerPoint trobem:

• Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives
• Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva
• Les accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta)

Penso que és molt important saber què és el que hem d'evitar perquè un PowerPoint sigui correcte i amè. L'objectiu d'utilitzar aquest programa com a suport, ha de servir perquè un exposició és fagi més amena, entenedora i dinàmica. Aquesta classe m'ha servit per tenir present d'ara en endavant aquest aspecte i corregir futurs errors que es puguin presentar. 

Un so gris

A Plàstica després d'experimentar amb els diferents instruments com les brotxes o les esponges, hem tingut que representar un so.

Obres abstractes del so 

Nosaltres vam escollir el so que feia un pinzell pinçant-lo contra l’estanteria de l’aula de plàstica i el vam gravar. Un cop escollit aquest so, cada una de nosaltres vam començar a dibuixar les nostres sensacions i emocions a l’escoltar aquest so. 

"Un so gris"

Un cop escoltat el so que hem decidit fer, he començat pintant el fons de color gris amb el rodet, ja que cada cop que escolto aquest so em recorda al metall que és de color gris. He seguit dibuixant una orella, un martell i les ones punxegudes, per a mi signifiquen un soroll molt fort i potent, que t'entra per la orella. I, finalment he dibuixat unes ones mes ondulades amb blau i lila perquè considero que és un so que es mou com el vent, que siguis on siguis t’arriba d’alguna manera o altre. També he utilitzat unes línies horitzontals i els dits per indicar en certa manera la monotonia d’aquest so i lo estressant que el considero si s’allarga gaire.  

A la meva obra li he donat aquest nom perquè tot i que té diferents colors, el gris destaca d’entre tots i em significa el color de l’estrès.

Fent aquesta obra hem desenvolupat la nostra imaginació transmetent-la a través de les nostres mans i la pintura. Ha estat un exercici molt interessant

El llenguatge audiovisual i digital

1:

La imatge és universal, creiem que tots sabem veure i escoltar. A la televisió tots creiem que ho estem veien tot, però en realitat no sabem quan són els canvis de càmera, per exemple.

A classe ens han posat un vídeo on deixar veure els trucs que utilitza la televisió per               l'audiència i tota la manipulació de plans. 
Per saber tot això es requereix un aprenentatge de la "lent". Aquesta lent és la que                 selecciona la realitat. Per tant, això vol dir que sabem interpretar la imatge que veiem             però no la realitat, cal aprendre cada codi.

2:

L'educació dels medis: - família

                                                         responsabilitat d'educar a l'audiència

                                        - escola

Pel que fa als nens i als joves, cal que entenguin que la seva educació està "mediada", perquè ells interaccionen amb la pantalla.

Si a casa hi ha un clima de poca comunicació, els nens miraran més la televisió, usaran més tot tipus de xats... Per tant, tot el que passa a casa té incidència en la interacció.

A l'escola, el mestre també cal que actuï preguntant als nens que fan en el seu temps lliure, que veuen per la televisió, etc.

En quant als medis de comunicació, cal que sàpiguen que tenen una gran responsabilitat, perquè encara que no ho vulguin o no sigui la seva intenció, eduquen. 

3:

En el món dels professors i els mestres cal recordar que tot el que va relacionat amb imatge és un suport complementari. No se'ls hi ha de donar molt de valor, i cal considerar-los de segona mà.

Els nens no tenen consciència del que suposa la lògica digital i audiovisual, sembla que tot els hi sigui instrumental.

No és el mateix el llenguatge per ensenyar de manera presencial que digital.

• El discurs del professor va directe a la capacitat cognitiva.
• El suport audiovisual toca els sentiments, entra pels ulls, l'oïda i crea un missatge mental i emotiu, el qual sovint no ens n'adonem. 

4:

A l'escola s'ha de fer una alfabetització de competències comunicatives mínimes per interectuar adequadament amb els medis, s'ha de desenvolupar una pedagogia per actuar en el camp dels mitjans. 

L'autodidactisme mai és suficient, té certs límits, cal l'ajuda dels especialistes.

Les noves generacions tenen menys resistència i la ment més oberta a rebre comunicació i adaptar-se als avenços.

S'ha de tenir clar quines competències són les que s'han de desenvolupar per saber si estem alfabetitzats.

A continuació us adjunto els vídeos que hem vist a classe per tal de poder fer tot aquest anàlisi.

La classe d'avui ha estat molt interessat ja que hem tocat un tema que mai havia tractat, a més el suport dels vídeos ensenyat-nos aquest anunci, ens han fet veure una molt bona exemplificació.

Per tant, cal analitzar bé tot el que veiem a la televisió i sobretot dedicar temps als infants i controlar i explicar les coses que veuen per aquesta. 

Per acabar, us deixo el vídeo de Guillermo Orozco (extret de Edu3.cat), on parla de l'educació en comunicació audiovisual.

Què és poesia?

Avui a la classe de COED, hem treballat la poesia. 

- La poesia és el sentit que li atorgues a partir de les paraules.
- Per P.Valery, la poesia és un dubte prolongat entre el so i el sentit.

Per tant, en un poema hem de buscar les imatges que aquest construeix i ens ha de transmetre sentiments i emocions.


Després de parlar una mica sobre el significat de la poesia, tots hem pogut veure els diferents significats que te aquesta per a cadascú a través dels dibuixos que hem fet. 

Després de treballar durant tants anys la poesia a l'escola, mai me l'havien fet treballar d'aquesta manera. M'he adonat que cadascú té un punt molt subjectiu sobre el significat d'aquesta, és a dir, per a cadascú significa coses diferents. 

Per acabar, us deixo el meu dibuix sobre el que representa per a mi la poesia.

Aquesta és la Irene!

Avui a COED, hem simulat que la classe era una exposició d'un museu. Hem lliurat la descripció de la persona que cadascú havia escollit i hem penjat una fotografia d'aquesta.

Jo vaig escollir a la Irene Gorgojo i de totes les fotos que li vaig fer, vaig escollir una feta des de dalt i en blanc i negre. Vaig fer la següent descripció:

Mesura un metre seixanta nou, té el cabell castany i els ulls del color del cafè. Adora dormir, les lleganyes no marxen fins les 11 del matí.

És Lleó i com el seu horòscop indica és organitzada i necessita als seus amics. Aquest també esmenta la importància que es dóna als diners i la necessitat de gastar-lo, serà veritat?

És molt ordenada, té casi tot l'armari ordenat per colors. I és generosa com ningú. Li agrada passar el temps amb la seva família, fan moltes coses junts i els hi pot explicar qualsevol cosa.

 Els seus companys de pis li tenen respecte perquè de tant en quant els hi parla en somnis, diuen que els hi fa por trobar-la un dia a la porta de la seva habitació.

Té molts amics i li agrada passar el temps amb ells. Entre d'altres coses és una amant del cine i de la lectura. I el millor de tot és que sap cuinar!!

El seu futur? Mestre d'infantil, és clar! I home perfecte? Ben segur que és un home sobretot molt "sexy", romàntic, sincer i que l'ha faci riure.

Adora prendre el sol, però a la platja, mai es posaria unes xiruques per anar a caminar per la muntanya! I si estant a la platja es pot menjar un bon bistec, ja té el dia complet.

Puc verificar que ella és una noia molt alegre i que li agrada gaudir de totes les coses que li passen i viure els bons moments amb tots aquells que l'estimen, ella és la Irene.

Aquest exercici ha estat molt enriquidor, ja que ens ha fet apropar-nos a la gent nova que ens envoltarà durant molts anys. També m'ha ajudat a fixr-me més en el meu voltant i a profunditzar una mica en la descripció de la persona. 

En Fantus

Aquest cop a classe de plàstica hem creat un paisatge per a un animal. Abans de començar a crear el paisatge, vam experimentar amb les diferents textures del fang, amb farina barrejada amb pintura i aigua i amb sucre barrejat amb aigua i puntura vermella.

Procés de representació

Un cop acabada aquesta experimentació de textures, hem fet un paisatge per un animal, mitjançant tots aquests elements observats anteriorment, com ara el fang, la farina i el sucre, etc. A més a més, hem pogut agafar fulles, troncs, pedres i altres objectes naturals per elaborar aquest paisatge.

 Primer de tot, hem utilitzat el fang de color marró clar per fer la base del 

nostre paisatge. 

Després, amb els altres tipus de fang hem fet una simulació de roques. També hem fet roques amb pedres recobertes del color del fang utilitzat. A més a més, hem recobert les roques amb el sucre i l’aigua amb pigment vermell, ja que així donava una sensació més real. Finalment, hem volgut crear una  riu amb la farina, l’aigua i el pigment blau. 

Finalment, hem posat fulles per donar més color al nostre paisatge i hem posat el nostre animal. 

Procés d'imaginació

Un cop acabada l’activitat, hem imaginat una història pel nostre paisatge: 

 

“ Hi havia una vegada, un elefant que es deia Fantus. Ell i la seva família anaven passejant, però de cop en Fantus va començar a perseguir una papallona. De cop, es va adonar que estava sol en mig de roques i plantes. Al veure que estava sol va començar a plorar i plorar i de tant plorar va crear un riu. La seva família que tenia molta set va veure aquell riu i gràcies a ell el van poder trobar de nou! "

El que més m'ha cridat l’atenció d’aquesta activitat ha estat el tacte de la farina amb l’aigua, ja que semblava un xiclet i el tacte del sucre amb l’aigua. Ha estat una activitat molt divertida i entretinguda.

El procés de composició escrita

El procés de creació d'una composició escrita és mental. A través dels protocols, s'estudia l'expert i el novell.
En el moment que els experts decideixen escriure un text, ja interactuen, no de manera lineal. 

Hi ha el problema retòric (no real), quan vius una situació amb necessitat de resposta és que tenim un problema. Dins d'aquest problema hi ha el tema, a qui parlaré i els nostres propòsits. A partir del problema ens plantejarem el tipus de text.


També hi trobem la memòria a llarg termini, on hi ha les vivències de la vida i la teoria.


Per tal de tenir una composició escrita exitosa, cal fer plans, redactar, revisar i tenir en compte la situació de comunicació i la memòria a llarg termini. S'ha de conèixer a l'audiència i les seves possibilitats per ta d'adaptar el text.
Sempre un cop redactat el text cal revisar-lo (adequació, coherència i cohesió), cal que sigui correcte.

Aquesta classe ha estat interessant, és molt important saber com s'ha d'escriure i quins són els aspectes que hem de tenir sempre més en compte que d'altres. D'aquesta manera, ens ajudarà quan estiguem escrivint a fixar-nos més en la situació de comunicació, per exemple.

Anàlisi d'un bloc

Després d'haver comentat a classe el llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents" de Francesc Balagué i Felipe Zayas, hem realitzat un exercici que consistia en analitzar i comentar un bloc utilitzant els conceptes apresos del llibre. 

Us deixo aqui el document de l'anàlisi del bloc de: http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb2003/

Aquest exercici m'ha fet adonar-me dels diferents tipus de blocs que hi pot haver-hi i de la fiabilitat d'aquests. També m'ha fet fixar-me en la diferent distribució de la informació i l'organització d'aquesta. 

Usos educatius dels blogs

A classe de GTIC hem treballat el llibre d'Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents, de Francesc Balagué Puxan i Felipe Zayas Hernando.

- Què és un blog?

Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors. Està organitzat en ordre cronològic invers, és a dir, l'entrada més recent en primer lloc. 

Un bloc permet que els usuaris puguin comentar els articles d'aquest. A partir d'aquests comentaris i enllaços es creen comunitats. Aquestes comunitats formen el que s'anomena la Blogosfera, amb un alt grau de fidelitat, basat en interessos comuns i en la construcció compartida del coneixement. 

Pel que fa a la visió educativa, els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta. 

Una característica molt important dels blogs, és la seva facilitat d'ús.

Abans de crear un bloc, cal tenir sempre present qui serà el que l'utilitzarà, és a dir, si serà un bloc d'aula, si aquest que l'utilitzarà serà el professor, l'alumne, etc. I seguidament, s'haurà d'escollir d'entre totes les plataformes que existeixen, com ara Blogger, Wordpress o Tumblr.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Avui dia en el món del web, distingim dos tipus de generacions: els nadius i els immigrants digitals. 

Aquests nadius són les persones que van nàixer entre els 5 i 15 últims anys, també és anomenada "generació xarxa". En canvi, aquests immigrants, són les persones nascudes abans del 1960 (molts d'ells professors i professores actuals). 

El problema el trobem quan molts d'aquests immigrants digitals, parlen una llengua desfasada (anterior a l'era digital) i tracten d'ensenyar a una població que parla una llengua totalment nova.

Dins aquest llibre, també trobem el terme Blogosfera, s'agrupa amb la totalitat de weblogs. Atès que els blogs estan connectats per mitjà d'enllaços, comentaris, referències...han creat i defenit la seva pròpia cultura. 

Els blogs utilitzats en contextos educatius, principalment destinats als processos d'ensenyament i aprenentatge, es diuen edublogs.

També es parla del Blogroll. Això es tracta d'un menú que es mostra a la portada del blog en que apareix la llista d'enllaços que l'autor o autors d'un blog recomanen i que destaquen per la relació que tenen amb temàtica del blog o per altres elements que vulguin remarcar. 

L'escola tradicional és caracteritza per un model de comunicació que respon a una determinada idea de què és aprendre: el professor exposa i explica, i els alumnes reben les informacions, finalment, aquests tanquen el procés tornant al professors les informacions rebudes. 

L'Escola Nova, propugnà un ensenyament basat en l'alumne, aprendre fent. Això requereix una manera diferent d'interacció a l'aula. El discurs unidireccional del professors és substituït pel diàleg on el professor intervé com a guia.

Un dels personatges més importants de l'Escola Nova és Célestin Freinet, que va introduir la impremta i la revista escolar. 

• Tipus de blog

1. Blogs de centre (revistes digitals amb textos informatius, d'opinió, etc.). A vegades, són el mitjà perquè els alumnes publiquin alguns dels treballs fets a classe. Aquests poden incorporar o no col·laboracions dels alumnes. 
2. Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat. S'utilitza al blog com a recurs perquè els assistents puguin tenir les informacions i tutorials de manera permanent. 
3. Blogs de professors. Blogs destinats a comunicar les reflexions d'aquests sobre l'educació i tot el que la comprèn. Amb aquests blogs, els professors formen comunitats segons afinitats i interessos.
4. Blog d'aula del professor. És una eina amb la qual es proporciona a l'alumne informació, activitats, instruccions, etc. Pot limitar-se a ser de caire informatiu o també pot buscar la interacció amb l'alumnat mitjançant comentaris o tasques. 
5. Blog professor-alumnes. (Gestió compartida amb diferents graus de responsabilitat) Pot ser un quadern digital que agrupi les informacions del professors i les entrades dels alumnes on publiquen les activitats de l'aula. 
6. Blog d'aula de l'alumne. Desenvolupament de tasques individuals.

• Web 2.0

Aquest terme de Web 2.0 va ser establert el 2004 per Tim O'Reilly.

És un web basat en comunitats. Els usuaris són els creadors dels continguts d'aquesta.

Aquest any va haver-hi una simplificació de les tecnologies per tal que els usuaris poguessin crear i actualitzar fàcilment.

Aquest canvi va suposar un nou marc d'interacció, participació i comunicació social. Aquí l'usuari passa a ser el protagonista, crea i organitza la informació. La informació passa a tenir una estructura horitzontal i democràtica. Alhora, el web passa a ser d'un espai d'escriuptura i lectura a un lloc on la informació es converteix en "conversa".

• Quins aprenentatges promouen els blogs?

Els blogs, d'entre d'altres aporten més que "saber fer coses", també aporten habilitats i estratègies, valors, actituds i normes, motivació. També desenvolupen hàbits de treball individual i en equip, hàbits de disciplina, estudi i treball, esperit emprenedor i confiança en si mateix, etc.

Aquests són alguns dels punts que he trobat més importants quan m'he llegit el llibre. L'he trobat un llibre molt interessant, m'ha ensenyat moltes coses per posar-les en pràctica més endavant.Si esteu interessats en aquest tema, us recomano que el llegiu perquè de ben segur que aprendreu moltes coses. 

Imatge extreta de:http://www.blocdeblocs.net/llibre-us-educatiu-dels-blogs/

Llicència Creative Commons

A classe vàrem treballar el tema relacionat amb les llicències i el Creative Commons.

En un treball sempre és interessant posar les teves pròpies fotografies, però no està malament saber com es pot agafar legalment una foto d'Internet. Per saber si una imatge la pot copiar, s'ha de mirar si aquesta està llicenciada en Creative Commons. Si aquesta imatge té some rights reserved, es pot agafar sempre i quan diguis el nom de l'autor i d'on l'has tret. En el cas que la foto tingui all rights reserved "legalment" no es podrà copiar, en canvi, si és de domini públic, la podràs agafar i copiar lliurement sense la necessitat d'esmentar el nom de l'autor. 

D'entre els diferents llocs web on es poden treure imatges està Wikimedia Commons, on pots copiar imatges de manera lliure i legal o també Flickr. A Flikr es troben fotografies amb copyright i sense, per tant, es important mirar la llicència d'aquestes. Si estàs interessat en buscar fotografies de domini públic, només has de buscar l'opció d'Advanced search per trobar fotografies amb la llicència Creative Commons.

Pel que fa als diaris, també es pot trobar que algun d'ells tingui All rights reserved, per tant, no es pot copiar res de la noticia. Tot i així, la llei ens permet citar, sempre pots fer un resum d'una noticia i dir d'on l'has treta.

La música també es pot descarregar de manera legal a la web de Jamendo. Aquí pots trobar música sense drets d'autor que et pot servir per fer presentacions. Finalment Vimeo és un web on pots trobar vídeos sense copyright. Cal saber que en el Youtube es poden trobar vídeos lliures o amb drets d'autor. 

Finalment, després d'haver treballat el tema de les llicències, he fet visible la meva llicència al bloc. Per tal de fer-ho possible he anat al web http://creativecommons.org/ i a l'apartat de "Licenses" he clicat a "Choose a License". Un cop fet això, he copiat el codi Embed i l'he enganxat a un widget al bloc (HTML/JavaScript) i he guardat els canvis.

Aquesta es la icona que podeu veure a sota el meu bloc:

Mai m'havien parlat de la importància d'aquesta llicència en el món d'Internet i estic segura que encara hi ha moltes persones que la desconeixen. És important tenir-la present en tot moment, agafis el que agafis d'Internet, ja que no són coses teves. Ha estat una classe molt profitosa per a conèixer aquest nou aspecte i ser més correctes i legals, sobretot, per a més endavant.

Aquí us deixo un vídeo on explica una mica irònicament que és aquesta llicència:

Trets característics de la llengua oral formal

• Trets contextuals:

         - Caràcter no universal i aprenentatge escolar. No és espontani. És no universal perquè                  el llenguatge formal s'ha d'aprendre. És un aprenentatge escolar perquè el llenguatge                 oral formal caldria que s'aprengués a l'aula igual que l'escrit.

             Hi ha persones que el desenvolupen més fàcilment.

           

           - Acústica, efímera i produïda en temps real. És efímera perquè dura poc i produïdes en                   temps real, perquè les frases pròpiament dites les el·labores en el moment. 

        - Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. INTERACCIÓ.

          Context compartit perquè l'espai entre l'interlocutor i l'emissor és el mateix, és un                            avantatge que té la llengua oral per sobre de l'escrita, ja que permet una interacció.                      D'aquesta manera l'orador pot conduir cap a l'èxit el seu discurs.

• Trets textuals:

         - Formal i generalment monologada. És formal perquè segueix unes convencions                    socials, la situació marca aquestes convencions. I, és monologada ja que tot i els                          avenços tecnològics, sempre sol haver-hi un interlocutor i diversos oients, per tant,                      exposen i no dialoguen.

         - Iformativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Depenent de la persona i el                             context sempre és reserva un grau o un altre d'espontaneïtat. (Pel que fa al QUÈ diré i                 COM ho diré).

            - Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Es repeteix la                idea. És molt important el llenguatge corporal, la mirada, el volum, la intensitat de la                  veu... i amés els suports visuals.

• Trets lingüístics:

         - Paper fonamental dels trets suprasegmentals (aquells que aconsegueixen mantenir                 l'atenció, com són: la veu, el ritme, el to...)

         - Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts,                  el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 

         - Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Reocrdem que hi ha 5 nivells de la            llengua: la fonètica, la morfologia, la sintàxi, el semàntic i el pragmàtic.

Per tant, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que hem vist:

• Planificada
• De tema específic
• Generalment monologada
• Formal 
• De caire més informatiu que interactiu 

Així que té un caràcter intermig entre el llenguatge formal i l'escrit.


Crec que cal saber quins són els recursos que hem d'utilitzar a l'hora d'expressar-nos (exclamacions, repetició d'idees...) També són trets molt importants per a saber captar l'atenció del públic i tenir una part de la presentació guanyada.

"Vídeo y educación"

Avui a la classe de GTIC hem comentat el capítol que havíem llegit del llibre Vídeo y educación de Joan Ferrés.

Hem parlat del que l'autor anomena Tercera ola (l'era de les noves tecnologies, la comunicació) i de la por del sistema educatiu a afrontar aquest canvi per la por a la pèrdua del control del procés educatiu.

Seguidament hem parlat del "nuevo hombre", de l'actual predomini de l'hemisferi dret gràcies a l'era de l'electrònica. També de com l'aparició d'aquestes noves tecnologies alteren les formes de pensament i expressió de l'home, i com aquest comprèn tot d'un mode sensitiu. Es pot veure clarament com la concepció dels joves d'avui dia és molt més àmplia i diferent que la de les persones més grans.

També hem esmentat la necessitat de l'equilibri entra el llenguatge audiovisual (processat per l'hemisferi dret) i les funcions de l'hemisferi esquerre.  

Finalment hem vist dos vídeos, el primer: un vídeo lliçó (d'història) i el segon: un vídeo motivador (d'uns dibuixos animats) i hem pogut contemplar la diferència entre aquests dos i com els vídeos motivadors poden arribar a fer sentir diferents emocions.

Finalment us deixo aqui el link del llibre per si us interessa fer-hi un cop d'ull: bit.ly/15Xy3Pt

L'editor de vídeo del Youtube

L'última tasca que ens han manat fer a la classe de GTIC ha estat gravar diversos vídeos amb el mòbil i pujar-los al Youtube per finalment editar-los i crear-ne un de sol.

Primer de tot la meva companya i jo ens vàrem crear un canal al Youtube i vam pujar els vídeos que havíem gravat. Un cop pujats vam anar a "editor de vídeos" i allà vam ajuntar-los, retocar-los i afegir la música.

Finalment el vam posar com a vídeo ocult de manera que només el pugui veure aquelles persones que tenen el link.

Aquesta classe m'ha servit per a conèixer una característica que desconeixia del Youtube. Ja havia penjat vídeos abans, fins i tot vídeos editats amb altres programes. Això m'ha servit per a descobrir una nova eina fàcil, ràpida i simple per a poder editar. 

Aquí us deixo el nostre vídeo, espero que us agradi.

                          

Gestió de Bookmarks i curació de continguts

En aquesta entrada us explicaré breument que són els Bookmarks i la curació de continguts.

Els Bookmarks són marcadors d'enllaços web que fan més fàcil tornar als teus llocs preferits.

Per tal de poder marcar un lloc web com a Bookmark, només has d'anar a aquest lloc web i donar-li a l'estrella que tens a la barra del cercador a la dreta. 

En l'exemple que us poso ho podeu veure al lateral dret de d'alt. 

La curació de continguts consisteix en seleccionar aquella informació que trobem rellevant o important d'Internet. Per tal de seleccionar-la hem de seguir els següents passos:

1. Recol·lecció - Anar a diferents llocs web per cercar la informació sobre allò que busques.
2. Filtre - De tota la informació que hem llegit i escollit, l'hem de revisar per tal que després la poguem publicar a la xarxa.
3. Distribució - Hem de tenir present quin és el moment del dia que hi ha més gent connectada a la xarxa per tal de difondre el missatge al nombre màxim de persones. 
4. Anàlisi - Adonar-se de l'èxit de la nostra difusió.

Aquesta entrada ha estat una part de la informació de la classe de GTIC, m'ha servit per repassar aspectes que els havia deixat de banda i que són igualment molt importants.

SCOOP.IT

Scoop.it és un eina online per realitzar i compartir informació sobre un tema del teu interès a partir d'unes paraules claus prèviament escollides. Et permet estar informat sobre les notícies del teu interès i publicar-ho a fonts d'informació com Google (blogs, etc)  i Twitter i també compartir en forma de diari les millors pàgines web sobre temàtiques específiques, evitant així la fragmentació d'informació.

És una manera de donar a conèixer els teus coneixements en un domini en particular.


Mai havia sentit parlar d'aquesta eina. Penso que és molt útil per a cercar les notícies i fets del teu interès, ja que pots cercar-los amb diferents idiomes i et poden arribar a aparèixer notícies d'arreu del món. Crec que hem servirà per a futurs treballs o per una simple recerca que pugui utilitzar per una curiositat. 

                                

CANAL RSS

RSS són les sigles de Really Simple Syndication, un format XML per compartir contingut al web. S'utilitza per a expandir informació actualitzada als usuaris subscrits a la font de continguts. Permet distribuir continguts sense la necessitat d'una navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquests continguts RSS. 

Però un RSS és realment un format d'arxiu, que serveix per a recollir continguts publicats a pàgines web.

                                                          

És molt important tenir un coneixement bàsic sobre els RSS per tal de poder rebre informació de blocs del teu interès.