Eines de suport al pensament

A la classe de GTIC vam treballar les eines de suport al pensament. Algunes d'aquestes són:

• Wordle - Núvol de paraules, una mena de document on els conceptes claus és representen en mides de fonts diferents, on els més consultats són els que més grans es veuen.

• Glogster - Eina per confeccionar pòsters multimèdia. Avui dia hi ha dos tipus de glogsters: 
• 1) Versió on tothom pot publicar pòster i aquests es poden explorar lliurement. http://www.glogster.com/
• 2) Versió educativa. Es poden formar comunitats tancades dins una mateixa escola.  http://edu.glogster.com/glogpedia/

• Padlet - La seva funció és compartir informació o col·laborar en la creació d'aquesta. Amb aquesta eina no cal enregistrar-se per a crear un suro. Es poden penjar diferents fitxer i fotografies. És un mitjà ideal per utilitzar-lo amb les PDI. Un exemple de Padlet és aquest, on surten diferents tipus de menjar, "Good Eats in the Bay": http://padlet.com/wall/BayAreaEats

• CMapTools - Programa gratuït que crea mapes conceptuals. Aquests van ser creats per Joseph D. Novak, tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. La creació d'aquests ajuda a organitzar els coneixements i a ampliar la nostra perspectiva sobre un tema. La construcció d'un mapa conceptual és un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge i ajuda a integrar nous coneixements. 

          http://cmap.ihmc.us/

• Gliffy - Tipus de diagrama de flux. Aquests diagrames de flux són una eina per a representar procediments encaminats a resoldre una tasca. A part del Gliffy, hi ha altres eines amb les quals també es poden treballar, el Word de Microsoft, el Write d'OpenOffice, etc. Hi ha dues contemplacions on aquests podrien ser útils pels futurs mestres:

         1) Planificar tasques relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.

         2) Ensenyar-la als alumnes com a mitjà per aprendre i practicar amb: preses de                            decisions, resolució de problemes, etc.

• Mapa mental - Són una eina que permeten organitzar i estructurar el pensament. D'aquesta manera faciliten la nostra capacitat d'expressar idees, prendre apunts...de manera gràfica.

          Aquesta és una idea de mapa mental:

   

Tots aquests programes que avui hem practicat m'han fet veure que realment no coneixia gairebé ninguna d'aquestes eines de suport. 

Penso que és molt important conèixer noves formes de crear esquemes, organitzar idees...

Seguidament us deixo un exemple de mapa conceptual fet per mi. Ho he fet a partir de           http://www.mindomo.com, sobre el Dinar de Nadal. Aquí us deixo també el link a partir         del qual he elaborat aquest mapa. 

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Un text ha de tenir una estructura - CONVENCIÓ, PACTE. Tots sabem que el text o la conferència seguirà una estructura.

• Estructura del discurs

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius. 5-10% aprox.
2. Desenvolupament: es transmet la informació en un ordre lògic. (Comunicar i compartir). 80-90% aprox.
3. Conclusió: síntesi final i tancament del discurs. (Agafar les idees, la introducció i el desenvolupament i fer un breu resum). 10% aprox.

L'atenció del públic al començament de la conferència/discurs és màxima, després va pujant i baixant fins que els espectadors detecten que arriba el final. Al final tornen a pujar el seu nivell d'atenció.

Aquestes variants en l'atenció depenen de les estratègies de l'orador.

1) Introducció. "Allò que comença bé ja està mig acabat"

- El públic capta l'atenció i hi ha expectació

- L'orador aporta recursos en un moment d'inseguretat, a l'inici de cada intervenció.

El públic ja ve predisposat a escoltar, però si hi ha un bon començament, ja et poses el públic a la butxaca.

• Fórmules introductòries

1. Breu comentari sobre el títol del tema
2. Presentació d'objectius
3. Presentació del guió 
4. Preguntes (per anticipar-se)
5. Lectura mental. Formular preguntes que hipotèticament té l'auditori. En boca de l'orador, formular les idees preconcebudes. 
6. Documentar. Mostrar alguna noticia senzilla o exemple sobre el tema que parlaràs. 
7. Afirmació provocadora
8. Anècdota

Quant més provocadora sigui la introducció, més èxit pot tenir un discurs. De totes maneres és una aposta molt arriscada. 

2) Desenvolupament. Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Pot ser un discurs per:

• Informar - estructura descriptiva/cronològica
• Convèncer - estructura inductiva o SAP 

Cal fer servir recursos per captar l'atenció del públic: humor, exemples, anècdotes... És important trobar el punt mig entre l'humor i la serietat.

3) Conclusió. 

• Tanca el discurs
• Sintetitza les idees bàsiques
• Deixa una bona impressió a les persones que ens han escoltat. Si una persona et cau simpàtica, el missatge és més ben rebut.
• Efecte determinat en la fixació de continguts. Allò que diguem o deixem de dir, serà el que determini al públic. 

- Fórmules de tancament:

• Repetir la introducció, connectar amb aquesta.
• Resumir els punts principals
• Invitar a l'acció
• Anunciar un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar els sentiments, intentar arribar a la part emocional del públic. 

Per tant, la classe d'avui ens ha servit per a profunditzar la estructura del discurs. Per això, hem de tenir clar que aquest està dotat per: Introducció, desenvolupament i conclusió.

Viquipèdia

Per tal d'aprofundir en el treball de la Viquipèdia, vam respondre una sèrie de preguntes per saber més sobre el tema i aclarir aspectes importants. Aquí us deixo les respostes que vaig fer juntament amb la meva companya Irene Gorgojo.




Finalment, amb la companya he realitzat un treball col·laboratiu amb la Viquipèdia. La Irene i jo hem observat el que hi ha escrit a la Viquipèdia sobre Claude Monet. 
(Hem triat aquest tema ja que la Irene ha fet la carrera d'història de l'art i jo des de Batxillerat, m'interesso pel tema). 
Hem vist que no hi havia certes coses que considerem importants i que a més en Català, la informació encara és més reduïda. Per tant, hem decidit aportar una mica del que sabem a Viquipèdia; concretament dins l'apartat d'Obra, del segon a l'últim paràgraf i l'imatge (Seerosen, 1906 (Nenúfars)).

Aquí us ho deixo per si voleu fer-hi un cop d'ull: Cliqueu aquí per obrir

Extret de: http://www.institutsagulla.cat/portal/modules.php?name=News&file=article&sid=32

Wikis

Els wikis és una tasca col·lectiva i voluntària que es fa avui dia, gràcies a la generositat de l'home i per la mediació d'un software capaç de canalitzar-la correctament.

Per veure com funcionen els wikis podeu mirar aquest vídeo:

Els wikis té uns avantatges i uns inconvenients:

Avantatges: tots els que comparteixen continguts tenen la possibilitat de crear, modificar o esborrar el mateix text.

Inconvenients: les modificacions poden ser carents d'autenticitat i rigor, però per això es pot saber quin usuari ha estat el que ha realitzat aquest canvi.

El creador vas ser Ward Cunningham, el que va dir que les wikis són: "la base de dades en línia més simple que pugui funcionar".

El wiki més conegut en el món és la Wikipèdia.

La integració de les wikis en el món educatius és costosa, tot i així, poc a poc es van integrant com a eina de treball didàctic. Un dels exemples més coneguts és el Moodle, un espai d'ensenyament i aprenentatge que no només ofereix un wiki sinó que també ofereix glossaris, entre d'altres.

Per saber més sobre aquest tema podeu llegir l'article de Jordi Adell on parla dels "Wikis i  Educació": 

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Adell_Wikis_MEC.pdf

També es molt important saber diferenciar el Wiki del Blog, per tant, aqui us deixo un altre document per entendre la diferència.

Blogs y Wikis from Tíscar Lara

A classe també vam crear un wikispace sobre el mateix tema de la cuina creativa per a nens, per a conèixer el seu funcionament.
Cliqueu aquí per veure

Google Sites

El Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web i compartir informació per veure-la i editar-la amb grup reduït o amb tothom. 

Es poden afegir vídeos, calendaris, presentacions, arxius adjunts i texts.

Amb tres companyes, la Mar, la Irene i la Laia, vam decidir crear un Google Sites sobre la cuina creativa per a nens, ja que a totes ens agrada molt cuinar i alhora és un tema divertit i educatiu per treballar.

Aquí us deixo el meu Google Sites: Cliqueu aquí per veure

Zumba

A l'assignatura d'Educació Física ens van encarregar dissenyar una sessió d'una hora. Amb dues companyes, l'Esther Argelich i la Laia Costa, vam dissenyar una sessió de Zumba ja que ens havia tocat el bloc 4, d'expressió. 

Vam gaudir molt durant la classe i la majoria de les companyes sembla que van sortir amb molt bon sabor de boca. 

Si teniu algun moment lliure no dubteu en provar-ho!!! 

Imatge extreta de:http://www.solarfitness.net/join-the-zumba-craze-get-fit-and-have-fun/

Textos de comunicació

A classe de COED hem analitzat uns texts sobre la comunicació. Cada grup tenia un de diferent sobre diferents aspectes d'aquesta. Us deixo les idees generals que hem extret de cada text:

Una paraula val més que mil paraules

• Demana l'harmonia i l'equilibri sense perdre la importància de la parla. Per tant, la imatge és inferior a la parla.

Escoltar i sentir

• Parla sobre la diferència entre aquestes dues accions. Escoltar implica estar atent. Sentir significa que el so no entra dins el teu cos, no l'interioritzes, ja que no estas prenent cap tipus d'atenció.

Fer silenci

• Escoltar implica fer silenci. Per tal d'escoltar cal deixar de pensar en nosaltres i pensar en l'altra persona. Quan s'escolta a un altre, aquest es sent satisfet i s'enforteix la relació amb l'altre.

Gramàtiques del silenci

• La comunicació no verbal, és a dir, la gesticulació, és molt important per a una conversa amb una persona. Aquesta és la mirada, la veu, etc.
• Avui dia la comunicació verbal està més valorada que la no verbal, però és menys important.
• Tots tenim cert gestos que ens identifiquen.
• El silenci també el podem considerar una altra via de comunicació, ja que amb aquest també ens podem comunicar, però a partir d'altres canals. 

Regal de la comunicació

• Harmonitzar és tenir les emocions al punt, a la mida justa per si els infants necessiten aquestes emocions. No s'ha de ser dependent de les noves tecnologies. 

Un tramvia anomenat text

• El tramvia és el text, el passatger el missatge. 
• Ens parla d'emissor, receptor, codi, canal, context, missatge. Poden haver-hi també interferències de sons exteriors. 
• La llengua oral pot tenir confusions, al contrari de l'escrita. Comunicar vol dir posar en comú i una mala comunicació crea mal entesos. 

Penso que és molt important tenir presents els aspectes més importants de la comunicació, ja que cal tenir-los sempre en compte degut a que ens comuniquem constantment i intercanviem molta informació, idees i emocions. 

Deixo aquí un petit quadre on queda plasmada la idea bàsica de comunicació:

Extret de: http://www.monografias.com/trabajos95/comunicacion-oral-aspecto-esencial-desarrollo-clases-idioma-ingles/comunicacion-oral-aspecto-esencial-desarrollo-clases-idioma-ingles.shtml

Concert i pissarres digitals

El divendres 15 de desembre ha estat l'últim de tots els dies d'aquesta setmana de reflexió educativa. 

Pel matí vam assistir a un concert per a infants, Com sona?. Va ser molt divertit i vam gaudir moltíssim cantant cançons com El gegant del pi, Pedra pedreta o Plou i fa sol.

Per la tarda es va celebrar una conferència sobre les pissarres digitals a l'auditori. Van venir dos mestres de l'escola Mare de Déu de la Mercè a parlar sobre aquestes. 

Ja fa un any que aquesta escola utilitza els Ipads com a eina per jugar i alhora aprendre. Aquests mestres varen crear un web, "educaplay.com", com a eina perquè els mestres puguin crear materials. 

Ens van ensenyar els diferents jocs amb les pissarres i els Ipads que utilitzen a les aules d'Educació Infantil i Primària.

Penso que va ser una conferència prou interessant i dinàmica. Crec que és molt interessant que es mostri als infants les diferents maneres d'aprendre a partir de les noves tecnologies. Tot i així, hi ha d'haver-hi un punt intermig on les aules també haurien de seguir utilitzen eines tradicionals com són alguns contes o d'altres.

Jo a la llar d'infants

En la setmana de reflexió educativa vam anar a les escoles o llar d'infants dels nostres padrins. A mi em va tocar anar a la Llar d'infants de Montflorit (Cerdanyola del Vallès).

Aquesta llar d'infants és una escola verda, té un jardí molt gran i diferents projectes, com el de la fruita. Els infants, cada matí per esmorzar menjen la fruita que ells volen i mentre la mestra els hi talla ensumen les diferents pells de les fruites que els hi ha tocat aquell dia.

Vaig estar dins una aula amb nens de 2-3 anys, acompanyada d'una parella educativa (dues mestres) i la meva padrina.

Va ser una experiència molt positiva que se'm va quedar curta amb tan sols dos dies, però aquí us deixo un petit diari que vaig el·laborar, així sabreu el que vaig fer cada dia a la llar d'infants.

Dimecres 13 de novembre del 2013

Avui ha estat el meu primer dia de contacte amb una llar d’infants des de que estudio Educació infantil.

Al principi estava molt nerviosa, perquè he hagut d’agafar tren i autobús per arribar a la llar d’infants. Un cop he arribat i m’han ensenyat l’escola, he entrat a l’aula i he participat com si fos una mestra més. He jugat amb els nens fins que ha arribat l’hora d’esmorzar. Abans d’esmorzar hem recollit totes les joguines, ens hem rentant les manetes i ens hem assegut a la taula.

D’entre tots els projectes que té aquesta llar d’infants, té el projecte de la fruita, on els nens per esmorzar, en comptes d’un entrepà, mengen la fruita que la mestra els hi pela i els hi posa en una safata. Mentre que la mestra pela la fruita, els infants ensumen la pell d’aquesta, i diuen quina peça de fruita és i el color de cadascuna. Un cop tota la fruita està pelada i col·locada a la safata, agafen un tros del que ells volen i van menjant.

Després d’esmorzar i canviar bolquers, una de les professores va muntar una màrfega amb diferents instruments de percussió (pandereta, triangle, etc.). Els nens es van seure al voltant d’aquesta i van provar els diferents instruments durant una estona. Seguidament, van fer silenci i la mestra els va anar explicant quin era cada instrument i els van desar a la capsa pertinent.

Un cop feta la tasca dels instruments de percussió vam anar tots a jugar al jardí de la llar d’infants i després els infants van dinar i van fer la migdiada.

Les tardes es fan curtes perquè després de dormir, els nens que es desperten quan volen (si un vol dormir més, el deixen dormir més), van a jugar al jardí fins que els venen a buscar els seus pares.

Dijous 14 de novembre del 2013

Avui és el segon dia i últim que he anat a la llar d’infants de Montflorit. Només entrar a la classe m’he adonat que els nens estaven molt més oberts cap a mi i han volgut jugar encara més que ahir.

Després d’esmorzar fruita i canviar bolquers, hem fet una activitat ben divertida. Avui hem experimentat amb farina! Els infants s’ho han passat d’allò més bé, han fet castells, caminets, han mogut la farina d’un got a un altre… Un cop ens hem expulsat tota la farina de les bates, hem anat a córrer pel jardí.

Igual que ahir, després de dinar i fer la migdiada, hem tornat al jardí per esperar als pares.

Aquests dos dies han estat divertits, diferents i alhora alliçonadors. He après més que mai, ja que des del primer moment m’han deixat actuar com una mestra més i m’han explicat molts “trucs” que penso que em poden servir per més endavant.

També he vist que els nens són molt agraïts i et donen tot i més, ja que amb només dos dies m’han tractat com si duguessin temps coneixent-me.

Visita al MNAC

El dimarts 12 de novembre va ser el segon dia d'aquesta setmana de reflexió educativa. Vam anar al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i ens van fer una visita guiada per a grups d'infantil. 

Va ser molt entretingut, i una manera diferent d'aprendre, en aquest cas sobre l'escultura. 

Aquí us deixo les principals coses que vaig apuntar:

Conferència i caminada d'orientació

La setmana del 11 al 15 de novembre vam viure uns dies diferent, la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa.

El dilluns vam assistir a una conferència de Jaume Cela, "Quatre reptes de l'escola d'avui". 

Aquí us deixo els apunts que vaig prendre per si us interessa:




Seguidament, després d'aquesta conferència, ens vam anar al Baixador de Vallvidrera a fer una caminada d'orientació.
Va ser una excursió que vaig gaudir, ja que a mi m'agrada caminar per la muntanya i és una bona manera de fer caliu de grup.

Aquí us deixo una fotografia que em vaig fer amb una de les meves companyes!

Prezi

Prezi és un programa de presentacions que ofereix als seus usuaris explorar i compartir idees, creant presentacions amb la possibilitat de fer zooms a diferents parts de la diapositiva, integrar vídeos o animacions i transicions.

Un dels seus avantatges és que permet crear presentacions en línia, per tant, només cal tenir accés a Internet. A més és una eina que serveix per a fer presentacions originals allunyades dels típics PowerPoints.

Per experimentar una mica amb aquest programa he creat una presentació sobre la família. Aquí us la deixo, espero que us agradi!!



         

Tot i haver estat en contacte amb aquesta eina, he descobert coses noves que abans no havia utilitzat. És una eina molt original per a crear presentacions artístiques. A més a més, ho podem utilitzar com a variant del PowerPoint, que és una eina que es sol utilitzar molt per les presentacions i que pot ser està molt vista. 

Decàleg del llenguatge oral

Un cop hem llegit i resumit el llibre "Com parlar bé en públic", tota la classe, en conjunt, hem el·laborat on es troben els punts més important a l'hora de parlar en públic. Són aquests:

1. Controlar els nervis. Cal aconseguir evitar els tics nerviosos, hem d'acceptar que estem nerviosos. No és aconsellable amagar-se rere de la taula. La respiració ha de ser profunda i calmada per tal de relaxar-nos.
2. El guió, és fonamental. Cal que aquest estigui ben estructurat, ja que és la "carcassa". És aquella eina que solament és per a tu. Ha de tenir les idees principals i les secundàries, no s'ha de confondre amb paraules. A més a més, cal sempre tenir en compte el temps i les condicions del públic (edat, sexe, etc.).
3. Domini de la llengua, correcció lingüística, vol dir riquesa lèxica. 
4. Cal que el discurs sigui clar, concís i breu. S'ha d'utilitzar frases curtes i actives, seguint un ordre lògics de les idees.
5. Objectiu clar. Poden haver-hi molts objectius dins d'un mateix discurs, però TOTS, giren al voltant d'un.
6. Feedback. L'orador actua segons la reacció del públic. Cal que en tot moment es miri al públic, així es capta la seva atenció (RETROALIMENTACIÓ). S'aconsella tenir sempre exemples sota la màniga per si al públic no els hi agrada els que els hi dones.
7. Posició del cos, mostrar-lo sencer. No ens hem d'amagar, creuar els braços, etc. Hem d'ensenyar les mans, la cara i els ulls. També és important tenir els peus alineats i separats, que indiquen seguretat i confiança.
8. Control de la veu. La veu és un instrument per a comunicar-nos, un tret d'identificació per a nosaltres. Pels mestres també és un vehicle a través del quals es comuniquen i un instrument. Tot i ser un instrument molt important, és fràgil. Control de la veu vol dir: (4V). Entonació, volum i intensitat, Velocitat, Vocalització i articulació i actitud. 
9. Estructura. (Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat). Aquell que vol transmetre una idea, l'ha d'anar repetint varies vegades. El llenguatge oral no és efímer, no es pot gravar, a mesura que repeteixes es va quedant).

Fer aquest decàleg a classe ens ha estat molt útil, ja que és una eina que la podrem utilitzar en qualsevol moment que haguem d'exposar algun tema i aprofitar per millorar les nostres habilitats com a comunicadors. 

Us recomano a tots els que us interessi que llegiu el llibre "Com parlar bé en públic" - Joan Rubió i Francesc Puigpelat.

(falta l'últim punt del decàleg, pendent de finalitzar a classe).