El laberint de la vida

A l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica ens han explicat un tipus d'art que encara no coneixia, el Land Art.

Què és Land Art?

El Land art, o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir als Estats Units d’Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el que el paisatge i l'obra es troben relacionats. Es refereix també, a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o

terra. Robert Smithson l'anomenà Earthworks (treballs de la terra). Les escultures no es situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació.

Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l’erosió pròpia de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als

deserts de Nevada, Nou Mexic, Utha o Arizona eren projectes efímers dels que només en resten documents, com ara enregistraments de vídeo, de cinema o fotografies.

Els dos referents que vam escollir, en els que més ens vam fixar, van ser Andy Goldsworthy i Nils Udo.

Un cop explicat el Land Art i coneguts una mica els seus artistes més destacats, se'ns ha encarregat realitzar una obra d'aquest tipus d'art. Aquí us deixo la justificació del tema, la selecció de l'espai, els materials i l'obra final.

Justificació del tema

La vida, és com un laberint, amb infinits camins, el qual, creiem que pot arribar a tenir més d’una sortida, ja que nosaltres no hem centrat el laberint amb una única sortida que seria el final de la vida, és a dir, la mort. Sinó,hem pensat que podria tenir diverses sortides, les quals representessin el futur, els diversos camins que pot escollir una persona durant el trajecte de la seva existència. Les persones ens movem per visions, impulsos, sensacions i això és el que ens fa al llarg de la vida escollir un camí o un altre. Sovint, prenem decisions depenent del que sentim o intuïm i aquestes ens porten cap una direcció o una altra, la qual influirà en el nostre futur.

Al llarg d’aquest recorregut, trobarem moments on sentirem que estem més contents, més satisfets, amb més energia, viurem experiències més positives, etc. En canvi, per altra banda, a la nostra vida també ens trobarem amb moments de monotonia, tristesa, angoixa, d’obstacles, etc. De cop, potser hi haurà situacions on notarem que necessitem canviar de ruta, que el camí que estem recorrent no està fet realment per nosaltres i emprendrem un de nou, on gràcies a altres situacions, circumstàncies o altres persones que ens envolten ens faran sentir un altre cop plens interiorment. Tot i això, també hi haurà persones que en lloc de canviar de recorregut decidiran, mitjançant la fortalesa interior, continuar la seva ruta emprada anteriorment. És a dir, necessiten continuar endavant i superar els obstacles que

els hi ha dificultat el seu camí. Aquesta fortalesa que ens creix interiorment, ja sigui perquè hem canviat o no de ruta, farà que tinguem més ganes de fer les coses, més ganes de viure el moment, sent conscients que apareixeran noves situacions, en les quals, potser, haurem de prendre noves decisions.

També cal dir, que no només les experiències positives ens fan créixer i desenvolupar-nos com a bones persones, sinó que també les frustracions ens fan millorar com a persones.

Aquesta filosofia que hem creat de la vida, l'hem volgut representar en el nostre treball,

creant un laberint de pedres.

Selecció de l'espai

Per començar el treball, volíem fer el laberint a la sorra de la platja, ja que era un espai natural. Però, finalment vam decidir fer-lo en els jardins del parc Tamarita (Barcelona), ja que s’havia de realitzar en un lloc que comuniqués amb la natura. Concretament, vam escollir una zona on hi havia terra mullada perquè així contrastessin els diferents materials i el laberint destaqués més.

Selecció dels materials naturals

Pedres grises

Hem escollit aquest tipus de pedres per la seva qualitat de resistència. Pel que fa les pedres grises, com és un color amb poca vida hem decidit que representaria la monotonia, els moments tristos i d’obstacles.

Pedres de colors

Com són colors vius i amb llum, hem volgut representar la felicitat, les alegries i els moments positius de la vida.

Elaboració de l'obra

Per a la seva creació primer de tot vam buscar un lloc on hi hagués natura, per així poder demostrar el tema, el de la relació entre la natura i l’ésser humà. Per això vam decidir anar al Parc de la Tamarita. Un cop allà, vam buscar un lloc on poguéssim realitzar el nostre laberint,

que tingués vegetació, que fos un espai ampli i amb terra una mica humida per poder remarcar millor els diferents moments de la vida (ja sigui les pedres grises com les pedres de colors), així com els diferents camins que cadascun pot escollir. Tot seguit, vam aplanar-ho bé, vam treure

les fulles que hi havia, i després cadascuna de nosaltres vam anar fent camins, alguns que tenien el seu final i d’altres que quedaven oberts.

Primer, els vam fer amb un pal, per anar fent les línies que després hauríem d’emplenar amb les pedres. No teníem una pauta a seguir, anàvem dibuixant a poc a poc. Després, un cop vam tenir fet el laberint amb les pedres grises, que simbolitzen la monotonia, la tristesa, els diferents obstacles que ens trobem al llarg de la nostra vida, etc. Vam introduir les pedres de colors, però no a totes les parts amb la mateixa intensitat, ja que no sempre els moments de felicitat, d’energia, d’experiències positives, es viuen de la mateixa manera i força, per això hi ha parts que tenen més quantitat de pedres de colors que d’altres. Al llarg de tot el procés de creació van anar fent fotografies, per anar veient la seva evolució.