dilluns, 30 de setembre del 2013

Informatitzem als més desfavorits

A classe de GTIC hem fet una sèrie de grups amb els quals haviem de triar un tema d'interès i treballar-lo de diferents maneres: creant un text, realitzant una presentació i enviant un formularia a través del Google Drive.

El meu grup hem triat el tema de la informàtica en les zones rurals de l'Índia, si realment la informàtica pot suposar una esperança pels nens i nenes d'allà. Tenint en compte els forrmularis contestats, l'opinió més comuna és que aquests països subdesenvolupats donen prioritat a la subsistència diària. Tot i així les persones del Primer Món tenim l'opció de valorar aquest aspecte, a diferència d'un nen/a d'una zona rural de l'Índia.

Seguidament us adjunto els exercicis realitzats amb el meu grup sobre aquest tema.


Text: "La informàtica a les zones rurals de l'Índia"




Presentació



Formulari


divendres, 27 de setembre del 2013

El laberint de la vida

A l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica ens han explicat un tipus d'art que encara no coneixia, el Land Art.

Què és Land Art?

El Land art, o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir als Estats Units d’Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el que el paisatge i l'obra es troben relacionats. Es refereix també, a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o
terra. Robert Smithson l'anomenà Earthworks (treballs de la terra). Les escultures no es situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació.
 Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l’erosió pròpia de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als
deserts de Nevada, Nou Mexic, Utha o Arizona eren projectes efímers dels que només en resten documents, com ara enregistraments de vídeo, de cinema o fotografies.

  • Els dos referents que vam escollir, en els que més ens vam fixar, van ser Andy Goldsworthy i Nils Udo.

Un cop explicat el Land Art i coneguts una mica els seus artistes més destacats, se'ns ha encarregat realitzar una obra d'aquest tipus d'art. Aquí us deixo la justificació del tema, la selecció de l'espai, els materials i l'obra final.

Justificació del tema
La vida, és com un laberint, amb infinits camins, el qual, creiem que pot arribar a tenir més d’una sortida, ja que nosaltres no hem centrat el laberint amb una única sortida que seria el final de la vida, és a dir, la mort. Sinó,hem pensat que podria tenir diverses sortides, les quals representessin el futur, els diversos camins que pot escollir una persona durant el trajecte de la seva existència. Les persones ens movem per visions, impulsos, sensacions i això és el que ens fa al llarg de la vida escollir un camí o un altre. Sovint, prenem decisions depenent del que sentim o intuïm i aquestes ens porten cap una direcció o una altra, la qual influirà en el nostre futur. 
Al llarg d’aquest recorregut, trobarem moments on sentirem que estem més contents, més satisfets, amb més energia, viurem experiències més positives, etc. En canvi, per altra banda, a la nostra vida també ens trobarem amb moments de monotonia, tristesa, angoixa, d’obstacles, etc. De cop, potser hi haurà situacions on notarem que necessitem canviar de ruta, que el camí que estem recorrent no està fet realment per nosaltres i emprendrem un de nou, on gràcies a altres situacions, circumstàncies o altres persones que ens envolten ens faran sentir un altre cop plens interiorment. Tot i això, també hi haurà persones que en lloc de canviar de recorregut decidiran, mitjançant la fortalesa interior, continuar la seva ruta emprada anteriorment. És a dir, necessiten continuar endavant i superar els obstacles que
els hi ha dificultat el seu camí. Aquesta fortalesa que ens creix interiorment, ja sigui perquè hem canviat o no de ruta, farà que tinguem més ganes de fer les coses, més ganes de viure el moment, sent conscients que apareixeran noves situacions, en les quals, potser, haurem de prendre noves decisions.
També cal dir, que no només les experiències positives ens fan créixer i desenvolupar-nos com a bones persones, sinó que també les frustracions ens fan millorar com a persones.

Aquesta filosofia que hem creat de la vida, l'hem volgut representar en el nostre treball,
creant un laberint de pedres.


Selecció de l'espai
Per començar el treball, volíem fer el laberint a la sorra de la platja, ja que era un espai natural. Però, finalment vam decidir fer-lo en els jardins del parc Tamarita (Barcelona), ja que s’havia de realitzar en un lloc que comuniqués amb la natura. Concretament, vam escollir una zona on hi havia terra mullada perquè així contrastessin els diferents materials i el laberint destaqués més.


Selecció dels materials naturals
Pedres grises
Hem escollit aquest tipus de pedres per la seva qualitat de resistència. Pel que fa les pedres grises, com és un color amb poca vida hem decidit que representaria la monotonia, els moments tristos i d’obstacles.


Pedres de colors
Com són colors vius i amb llum, hem volgut representar la felicitat, les alegries i els moments positius de la vida.



Elaboració de l'obra
Per a la seva creació primer de tot vam buscar un lloc on hi hagués natura, per així poder demostrar el tema, el de la relació entre la natura i l’ésser humà. Per això vam decidir anar al Parc de la Tamarita. Un cop allà, vam buscar un lloc on poguéssim realitzar el nostre laberint,
que tingués vegetació, que fos un espai ampli i amb terra una mica humida per poder remarcar millor els diferents moments de la vida (ja sigui les pedres grises com les pedres de colors), així com els diferents camins que cadascun pot escollir. Tot seguit, vam aplanar-ho bé, vam treure
les fulles que hi havia, i després cadascuna de nosaltres vam anar fent camins, alguns que tenien el seu final i d’altres que quedaven oberts.
Primer, els vam fer amb un pal, per anar fent les línies que després hauríem d’emplenar amb les pedres. No teníem una pauta a seguir, anàvem dibuixant a poc a poc. Després, un cop vam tenir fet el laberint amb les pedres grises, que simbolitzen la monotonia, la tristesa, els diferents obstacles que ens trobem al llarg de la nostra vida, etc. Vam introduir les pedres de colors, però no a totes les parts amb la mateixa intensitat, ja que no sempre els moments de felicitat, d’energia, d’experiències positives, es viuen de la mateixa manera i força, per això hi ha parts que tenen més quantitat de pedres de colors que d’altres. Al llarg de tot el procés de creació van anar fent fotografies, per anar veient la seva evolució.


Finalment el resultat del nostre Laberint de la vida va ser aquest:




Personalment estem molt orgulloses de com ens va quedar. Hem après a fer una cosa nova i diferent, i de ben segur que ens ha ensenyat moltes coses. 



Què és llengua i què és llenguatge?

Un dels temes que em tractat a la classe de COED ha estat la diferència entre llengua i llenguatge.

El llenguatge és un mitjà de comunicació. És la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments i emocions a un receptor o interlocutor. 
El llenguatge és més que un simple mitjà. És omnipresent, està present des de que naixem. 

  • Elements per a una definició del llenguatge:
  1. El llenguatge i l'organització de l'entorn. Agrupar elements, percepcions, desitjos... Fer categories. Reduir el món (l'organitza).         
  2. El llenguatge i el pensament. (Vigokski, psicòleg de la conducta cognitiva). El llenguatge va lligat al desenvolupament de la intel·ligència. Pensem amb paraules.
  3. El llenguatge i la memòria. El llenguatge és el suport de la memòria. És la narració dels fets, queda consolidat. Narra allò que vivim, constitueix la novel·la de la nostra vida. Quan narrem els fets, organitzem i pensem, això es consolida. 
  4. El llenguatge i l'autoexpressió. Serveix per a dialogar amb nosaltres mateixos (discurs intern). Si dialoguem amb nosaltres mateixos, ens trobem.
  • Llenguatge com a facultat humana
        -> Do universal dels humans. 
             (Noam Chonsky) 
  1. Llenguatge Adquisition Divide (LAD). És una estructura interna de la llengua. Sense aquesta facultat no podríem parlar. 
  2. Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir. (Hi ha que són més fàcils pels imputs que tens)
  3. Es concreta en una "llengua".

La llengua. Sistema de signes orals propi d'una comunitat. Tots els elements d'una llengua estan organitzats entre si. Cadascú fa la seva funció, per això diem que és un sistema. Per a cada llengua hi ha una comunitat.

És un sistema organitzat en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents:
  • Pragmàtic - discurs o text. (Entonació, pot canviar el sentit)
  • Semàntic - oració o paraula (Que tingui significat)
  • Sintàctic - sintagma (la unitat)
  • Morfològic - morfema (la forma)
  • Fonètic - fonema o so (cada llengua té uns sons propis i diferenciats)
Competència comunicativa
(Fer que "sí" amb el cap és només una convenció, té significat aquí, en canvi, en una altra cultura en pot tenir un altre).
Els bons comunicadors quan van a altres llocs, on la cultura és diferent, s'han d'informar primer. 

Components de la CC
4 tipus de coneixements i habilitats:
  • Competència lingüística/gramatical. S'ocupa de: nivell fonològic, morfològic, sintàctic i nivell lèxic  i semàntic.
  • Competència sociolingüística. S'ocupa de: situació dels participants (depèn d'on estiguis), propòsit de la interacció (tenir clar el propòsit) i normes i convencions de la interacció (educació, agrair la intervenció, etc.)
  • Competència discursiva. COHERÈNCIA I COHESIÓ. S'ocupa de: cohesió de la forma i coherència (les idees no poden ser contraposades) en el significat.
  • Competència estratègica. Comunicació no verbal i verbal. Compensa les deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavoreix l'efectivitat de la comunicació.

Penso que tot el que hem tractat a la classe de COED sobre l'àmbit de la comunicació és molt important. Queda palès que s'ha de tenir molt present els 4 apartats de la competència comunicativa per tal de ser correctes. Per tant, comunicar-se no és una acció que qualsevol ho pot fer correctament, ja que requereix un aprenentatge.


Aquí us deixo la fotografia d'un esquema que he trobat a Internet sobre aquest tema.





dijous, 26 de setembre del 2013

Com definim un bon comunicador?

A COED vam dedicar unes sessions a parlar quines característiques hauria de tenir un bon comunicador.

El que el públic valora d'un bon comunicador és la seva qualitat de veu (geu o agut), l'entonació, el ritme, la velocitat, la vocalització, el volum i la intensitat.
Un altre fet que fa que un discurs sigui més entenedor i clar és la gesticulació, tant del cos com de cara i mirada. Cal que aquest comunicador tingui clar l'objectiu del seu discurs i utilitzi un xic d'humor per tal de fer-lo més amè.

En quant a aspectes més formals, és molt important la correcció lingüística i la riquesa lèxica, és a dir, la fluïdesa verbal i escrita del comunicador.

Ha estat interessant treballar el que és un bon comunicador, ja que nosaltres a la llarga, com a mestres ho haurem de ser. Així que ara que ja ho sabem, només ens cal aplicar tot el que hem treballat.




dimecres, 25 de setembre del 2013

Les Webquest

LES WEBQUEST (WQ)

Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats. 
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa als participants una història suggeridora per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Seguidament us adjunto un vídeo  extret del web www.edu3.cat, que hem hagut de veure els alumnes de 1er d'educació infantil per a poder explicar què és una webquest. En el vídeo els alumnes de 6è de Primària de l’escola de primària CEIP Gras i Soler, d’Esplugues de Llobregat, treballen amb les webquests de les constel·lacions zodiacals. 



Edu3.cat

El web Edu3.cat, l'espai on he trobat aquest vídeo  es on espai on es pot trobar diversos vídeos, els quals poden ser de vuit temàtiques diferents, com ara Ciències naturals, Ciències socials, Matemàtiques, Tecnologia, Eduació artística, llengües i literatura, Educació física o Tutoria. A més a més, ens proposen un petit requadre, en el qual hi ha els vídeos més vistos per altres usuaris o visitants.

Presentació



BENVINGUTS AL MEU BLOG!!

Hola a tothom! Sóc la Clara Carbonell i estic estudiant el 1er Grau d'Educació Infantil a Blanquerna (Ramón Llull). Després d'haver fet aquests últims dos anys de Batxillerat, per fi puc fer el que realment m'agrada.

He creat aquest blog per l'assignatura de GTIC (Gestió de la informació i TIC) amb la intenció de compartir tots els coneixements que vagi adquirint al llarg dels meus anys acadèmics i així també poder enriquirme dels comentaris que aportin els meus companys.

Espero que us agradi!!